Aside

Aside

Què pensem?

A la pràctica 10 Què pensem? hem hagut de completar el quadre següent indicant quin percentatge de cada tipus de contingut li atribuïm a cada cicle educatiu:

Continguts	Inf. 2n cicle	1r cicle	2n cicle	3r cicle	1r c ESO	2n c ESO	Batxillerat	Universitat
Conceptual	10	10	30	40	40	40	30	40
Procedimental	60	60	50	40	30	20	20	30
Actitudinal	20	20	20	20	40	50	40	30
TOTAL	100	100	100	100	100	100	100	100

O’Pelouro

En la actualidad es un centro concertado en el que conviven un centenar de niños y niñas de todas las edades entre los que hay autistas, superdotados, con síndrome de Down y con diversos problemas mentales y emocionales. Están escolarizados desde educación infantil hasta secundaria, incluyendo Formación Profesional y un centro de empleo para los mayores de edad -Pelouro Axeito- levantado por los propios alumnos sobre las ruinas de una antigua abadía que forma parte de un núcleo de turismo rural que estos mismos gestionan.

Este entramado educativo se asienta sobre un concienzudo planteamiento global, la filosofía del Pelouro (Molina García, 1997), que nace fundamentalmente de una concepción unitaria de “niño” y de una dedicación y entrega total a la infancia. Esta forma particular de ver la educación se traslada a la acción en forma de principios pedagógicos relativos a concepciones muy concretas de la infancia como período vital óptimo para la vivenciación de experiencias constructoras de la personalidad, de la enseñanza-aprendizaje como proceso paidocéntrico, o la socialización a través de la integración.

Una propuesta que parece sencilla, pero que conlleva una intensa tarea de reflexión y replanteamiento de sus principios psicopedagógicos y terapéuticos: La experiencia activa y vivencial de aprendizaje en términos de error y acierto que van constituyendo la experiencia, la aventura del ensayo y la prueba, la originalidad y la invención guiadas por el deseo, la búsqueda de la autosuficiencia sin especialización temprana, el ahorro de la frustración y la construcción permanente de nuevas expectativas de futuro, la no limitación de las fuentes de estímulos biológicas, sustituir la competitividad por la solidaridad y la competencia sin parámetros comparativos, desarrollo de la propia conciencia del ser, sin eliminar el peligro y el riesgo, enfocando la evolución individual al desarrollo y comprensión de todos.

El Pelouro esgrime claramente su postura opuesta al modelo de Escuela de contenidos, donde priman la competitividad, la rigidez organizativa, el cognitivismo, la especialización, los horarios alienantes, las limitaciones psicológicas (horizontales y verticales) o la excesiva burocracia. Todo ello conlleva una homogeneización del proceso de enseñanza debido a las normas niveladoras y un sometimiento del niño, considerado como un recipiente en el que se deposita una papilla metodológica por parte del educador, que queda como mero trasmisor académico inmotivado, sin criterio pedagógico, opositor, sumiso y delegado de una enseñanza orientada al tener y no al ser.

Un claro reflejo de todo ello es por ejemplo el resultado de la aplicación del principio de integración, que sobre el papel es realizable, pero que en la práctica no consigue llevarse a cabo en toda su magnitud. Por eso este es un tema clave para ellos, y con lo que llaman normalidad pretenden la no alienación de ningún niño a través del “etiquetado”. Ésta consiste en atender y promover el desarrollo de su realización sociovital futura. Para que esto se dé, es necesaria la atención lo más tempranamente posible del niño, incidiendo en todas las áreas de su desarrollo. Esto no quiere decir que éstas se vayan a tratar por separado en función del trastorno o de la materia, sino que se trabajarán de forma polivalente y dinámica, actuando en todos los espacios donde el niño se desarrolla y educa.

Pretenden una incidencia psicoeducativa, higiénica e integral sobre el medio sociocultural en que vive el niño, el cual debe ser estimulante y adaptado, buscando personas, medios, técnicas y acciones saludables. Esta postura práctica acerca de la integración sólo puede entenderse en un contexto donde convivan activamente todos los niños, cada uno con su diferencia, haciendo de ella un valor individual y colectivo que hace aflorar el talante verdaderamente humano de la convivencia social que con tanto empeño busca la educación.Por eso les gusta hablar de integración integral.

De la conjunción de estas ideas va naciendo el núcleo de su proceso educativo, la maduración yoizante, concepto que han creado ellos mismos y que viene a significar la construcción y afirmación del Yo en un marco-clima biológico saludable que integre valores, estímulos, conocimientos, informaciones, vivencias y sentimientos. Esto lo consiguen a través de una estimulación multiperceptiva del niño, es decir, una interacción funcional con todo lo que le rodea sin desperdiciar ninguna información, independientemente del canal sensorial del que provenga. De esta forma todo tiene su sentido pedagógico intencional, pero sobre todo vivencial, de forma que vivir sea madurar, sentir y ser.

Sea o no este modelo equiparable con el que todos conocemos (público o privado), queda patente la singularidad de la propuesta gallega. Sin embargo, queda explícita la posibilidad real de cumplir con los ideales y criterios curriculares impuestos por el estado y al mismo tiempo desarrollar una práctica pedagógica alejada del convencionalismo, que curiosamente consideramos irrealizable en otros lugares.Los ejes básicos que vertebran la práctica se articulan de tal manera en todo lo que hacen, que el visitante que se acerca a El Pelouro queda abrumado y es capaz de percibir el valor de la gran cantidad de información y de motivación que puede suscitarle cada rincón, en cada instante, pues no hay detalle que no sea partícipe en tal objetivo. De alguna manera, todo ello configura un clima especial, un estilo de hacer educación muy particular y alejado de lo conocido que se transmite a través de la casa y sus dependencias (no escuela ni aulas), el talante de los mediadores (no profesores), la libertad de movimientos (opciones temporales, grupos y actividades), la presencia de lo tradicional, siempre con el niño como principio y final…

http://aufop.blogspot.com.es/2011/01/o-pelouro-otra-escuela-es-posible.html

 http://elpais.com/diario/1996/06/02/radiotv/833666401_850215.html

Informació d’una escola que vam estudiar en Psicologia.

Comparació del currículum d’Illes Balears, Aragó i Madrid amb la nostra comunitat

	Illes Balears	Aragó	Comunitat de Madrid
OBJECTIUS	En les Illes Balears tenim com a objectius diferents l’educació en el respecte dels drets i llibertats, en la igualtat de dones i homes i en la igualtat de tracte i la convivència en la nostra societat; El respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya; L’aprenentatge i el foment de l’ús de la llengua catalana.En la Comunitat Valenciana tenim com a objectius diferents conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana; Conéixer i valorar els animals i les plantes; Valorar la higiene i la salut; Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius ala Comunitat Valenciana; Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques.	A la Comunitat Valencianaes defensa el coneiximent per part dels alumnes dels fets més relevants de la història d’Espanya, així com lo relatiu a la Comunitat Valenciana i la història universal, mentres que al a Comunitat d’Aragó no es menciona res relacionat amb la història.La resta es completament igual.	A la comunitat valenciana es defensa l’ensenyament de les unitats de mesura tradicionals de la comunitat. I com a objectius de l’etapa s’ha de conèixer i utilitzar el valencià i el castellà oralment i per escrit i a la comunitat de Madrid aquest aspecte solament apareix enfocat amb la llengua castellana.
COMPETÈNCIES	En els dos documents s’indica que les competències són les fixades en l’annex I del Reial Decret 1513/2006 (7 de desembre), que són:1. Competencia en comunicación lingüística2. Competencia matemática 3. Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico 4. Tratamiento de la información y competencia digital 5. Competencia social y ciudadana 6. Competencia cultural y artística 7. Competencia para aprender a aprender 8. Autonomía e iniciativa personal	En els dos documents s’indica que les competències són les fixades en l’annex I del Reial Decret 1513/2006 (7 de desembre), que són:1.Competencia en comunicación lingüística 2.Competencia matemática 3.Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico 4. Tratamiento de la información y competencia digital 5. Competencia social y ciudadana 6. Competencia cultural y artística 7. Competencia para aprender a aprender 8. Autonomía e iniciativa personal	En aquest apartats les dos comunitats diuen el mateix però de manera diferent. Ens diuen ambdues que les competències són les fixades en l’annex I del Reial Decret 1513/2006, de desembre. Encara que aquestes competències s’han d’adquirir en finalitzar l’ensenyaça bàsica, l’educació primària ha de contribuir a la consecució d’estes através de les distintes àrees en què s’organitza.
AVALUACIÓ	En les Illes Balears l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge se diferencia de la de la nostra comunitat en que és contínua i formativa. Els centres escolars, a més, han d’adoptar mesures de comunicació i d’interacció periòdiques amb les famílies, ja que han d’estar informades i orientades sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació dels seus fills.En la Comunitat Valenciana l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser, d’una altra forma, contínua i global.	La Comunitat Valenciana i la Aragonessa coincideixen en tots els punts menys en que les mestres de la primera han d’avaluar els processos d’aprenentatge de l’alumnat com també de la seua pràctica docent.	En aquest punt a la comunitat valenciana, hi ha un punt més; així ens diuen que lesmestres i els Mestres han d’avaluar, també els procesos d’aprenentatge de l’alumnat, els procesos d’ensenyamenti la seua propia pràctica docent.
LLENGÜES	En les Illes Balearsla Conselleriad’Educació i Cultura podrà autoritzar que una part de les àrees i matèries del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres.Enla Comunitat Valencianaaixò anterior facilitarà, a més, la corresponent formació al professorat dels centres sostinguts amb fons públics.	Els centres docents a la Comunitat Valencianapodrán impartir en tercer cicle una segona llengua extranjera,d’acord amb el que dispongala Conselleria competent en matèria d’educació.El Departament competent en materia educativa a Aragó podrá autoritzar ensenyament bilingües en les que, ademes del aprenentatge de llengües extrangeres, éstas pugan utiltizarse com a  llengua vehicular per a impartir algunes árees del currículo, sense que suponga modificación dels aspectes básics del currículo.	A la comunitat de Madrid la Conselleriad’Educació podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum, amb l’excepció de Matemàtiques i Llengua castellana i literatura, s’impartisca en llengües estrangeres.I a la comunitat Valenciana  la conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar la implantació de programes d’educació plurilingüe, que permetrà als centres docents impartir una part de les àrees del currículum en llengua estrangera, sense que això supose modificació dels aspectes bàsics del currículum regulats en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Així mateix, facilitarà la corresponent formació al professorat dels centres sostinguts amb fons públics.
ÀREES	Les àrees d’ensenyament són en ambdúes comunitats les mateixes:a) Coneixement del medi natural, social i cultural b) Educació artística c) Educació física d) Castellà: llengua i literatura e) Valencià: llengua i literatura f) Llengua estrangera g) Matemàtiques	a)Conocimiento del medio natural, social y culturalb)Educación artística c)Educación física     d)Lengua castellana y literatura e)Lenguas extranjeras f)Matemáticas	Les àrees que se cursarán en todos los ciclos de esta etapa (Primaria) seránlas siguientes a la comunitat de Madrid: a) Conocimiento del medio natural, social y cultural. b) Educación artística. c) Educación física. d) Lengua castellana y literatura. e) Lengua extranjera. f) Matemáticas. Ala Comunitat Valenciana: a) Conocimiento del medio natural, social y cultural b) Educación artística c) Educación física d) Castellano: lengua y literatura e) Valenciano: lengua y literatura f) Lengua extranjera g) Matemáticas

Contribució de les àrees a la construcció de les diferents competències bàsiques.

ÀREES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA	Competència comunicació lingüística	Competència matemàtica	Competència coneixement i interacció amb el món físic	Tractament de la informació i competència digital	Competència social i ciutadana	Competència en expressió cultural i artística	Competència per a aprendre a aprendre	Autonomia i iniciativa personal
a) Coneixement del medi natural, social i cultural			XX		XXX			X
b) Educació artística	X					XXX		XX
c) Educació física			XXX		X			XX
d) Castellà: llengua i literatura	XXX			XX	X
e) Valencià: llengua i literatura	XXX			XX	X
f) Llengua estrangera	XXX		XX	X
g) Matemàtiques		XXX		XX			X
h) Educació per a la ciutadania i els drets humans					X		XXX	XX
TOTAL	10X	3X	7X	7X	7X	3X	4X	7X

 

ANÀLISI DEL CURRICULIM DE L’ETAPA DE PRIMÀRIA

ART 1. Objecte i àmbit d’aplicació	S’entén per currículum de l’educació primària el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’esta etapa educativa. S’ha d’aplicar als centres docents públics i privats de la Comunitat Valenciana que impartisquen l’ensenyament primari.
ART 3. Finalitat de la Primària	La finalitat de l’educació primària és proporcionar a l’alumnat una educació que li permeta refermar el seu desenrotllament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l’expressió i comprensió oral, a la lectura i a l’escriptura en valencià i en castellà, així com els relatius al càlcul; també tracta de desenrotllar habilitats socials, hàbits de treballs i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat. També preparar l’alumnar per a cursar amb aprofitament l’educació secundària obligatòria, amb la qual constituïx l’educació bàsica, per a facilitar la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat.
ART 4. Objectius de l’etapa	Els objectius de l’educació primària són: Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi. Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la concivència. Conéixer, comprendre i respectars els valors de la nostra civilització. Cnéixer i utilitzar el valencià i el castellà oralment i per escrit. Adquirir una llengua estrangera. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques. Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya. Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la CV. Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació. Valorar la higiene i la salut i utilitzar l’educació física. Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, cisual, plàsitca, musical i matemàtica. Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la CV. Desenvolupar la pròpia personalitat. Conéixer i valorar els animals i les plantes. Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents.
ART 5. Competències bàsiques	–  s’han d’adquirir en finalitzar l’ensenyança bàsica, l’educació primària ha de contribuir a la consecució d’estes a través de les distintes àrees en què s’organitza.
ART 6. Àrees de coneixement	– Coneixement del medi natural, social i cultural. -Educació artística. – Educació física. -Castellà: llengua i literatura. – Valencià: llengua i literatura. – Llengua extrangera. -Matemàtiques.
ART 8. Avaluació dels aprenentatges	– Avaluació processos d’aprenentatge–> continu i global, també hi ha que tindre en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees del currículum. – Mestres–> Evaluar l’alumnat tenim en compte–> objectius específics i els coneiximents adquirits en cada àrea. Seran referents fonamentals per a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques. – Avaluació–> Continua, quan el progrés d’un alumne no siga adequat–> hi ha que establir mesures de reforç educatiu el més prompte posible. – La conselleria competent en matèria d’educació establirà els criteris sobre el procés d’avaluació de l’alumnat i sobre les decisions que s’en deriven d’este procés. – Les mesures i els mestres han d’avaluar, a més dels processos d’aprenentatge de l’alumnat, els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.
ART 12. Autonomia dels centres	La conselleria competent en matèria d’educació facilitara autonomia pedagogica i organitzativa dels centres, afavorirà el reball en equip del professorat i la seua activitat investigadora. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum establit en este decret. Els centres han de cooperar estretament i han d’establir mecanismes per a afavorir la seua participació d’estes en el procés educatiu de les seues filles i fills. El claustre i l’equip directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educativa. Els centres podran adoptar experiments, plans de treballs, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
ART 13. Avaluació de l’etapa	L’avaluació de diagnòstic que ha de realitzar tot l’alumnat en finalitzar el segon cicle de l’educació primària no té efectes acadèmics, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. La conselleria competent en matèria d’educació podrà realitzar avaluacions externes a tot l’alumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de l’educació primària. Els centres utilitzaran els resultats de les avaluacions que es realitzen per a organitzar les mesures de reforç dirigides a garantir que tot l’alumnat aconseguisca les corresponents competències bàsiques. Les avaluacions de l’etapa permetran analitzar, valorar i reorientar les distintes actuacions educatives

ESQUEMA DE TEORIES PSICOÒGIQUES, PRINCIPIS DIDÀCTICS I PRÀCTICA EDUCATIVA

Graella-resum del tema 3

TEORIA	QUÈ EMFATITZA	PRINCIPIS DIDÀCTICS	POT CONCRETAR-SE EN
Teoria genètica	Emfatitza en què és, com funciona i com es genera l’estructura interna de l’organisme com a mediadora dels processos d’aprenentatge.	Importància de les capacitats cognitives per al desenvolupament de les activitats sensoriomotrius	El llenguatge Activitats sensoriomotrius de discriminació: manipulació
Teoria de l’aprenentatge significatiu	L’èmfasi de la seua teoria en l’organització del coneiximent en estructures i en les reestructuracions que es van produint quan el subjecte interactua amb el nou material o informació.	-Distingueix entre l’aprenentage memorístic o per repetició. – Els continguts estan relacionats entre si d’una manera arbitraria, i manquen de significat per a la persona que aprén, i l’aprenentatge significatiu quan pot relacionar-se de manera no arbitraria i substancional amb aprenentatge memorístic serà que hi haja una relació no arbitraria ens les seues parts; es a dir, que estiga organitzat jerárquicament. – L’alumne ha de disposar d’una predicció favorable o l’alumne a de tindre idees inclusive per a asimilar o relacionar el nou material.	– Clares implicacions en l’etapa d’infantil, però presenta algunes limitacions.
Teoria del valor de la interacció social	– El desenvolupament manifestarà una influència evident per les intervencions de l’aprenentatge guiat internacionalment. Afirma que el desenvolupament segueixl’aprenentatge, ja que és la que crea l’àrea de desenvolupament potencial.	-L’aprenentatge origina una àrea de desenvolupament potencial, estimula i activa processos interns en el marc de les interrelacions que es converteixen en adquisicions internes. El psiquisme hum’a, així, és vist com a resultat d’una impregnació dialèctica i social de l’organisme de cada individu. – Vigotsky establirà els conceptes de desenvolupament efectiu o desenvolupament real, el nivell de desenvolupament potencial i la zona de desenvolupament pròxim.	Arribarà a afirmar Vigotsky que no hi hauria desenvolupament sense gènesi social.
Conductisme	Modificació de la conducta a través d’estímuls i despostes que l’exterior proporciona al subjecte	Desenvolupar el pensament o coneixement per a promoure el raonament i la comprensió	El reduccionisme (l’experiència es por comprendre en les seues parts elementals) La causalitat (tot és explicable en forma de relacions simples de causa_efecte)

Comparació entre l’escola de Barbiana i Palmer Green

Després de veure els documentals, anem a fer una breu reflexió sobre quin tipus d’educació es desenvolupa en cadascun dels centres i relacionar les dimensions prico-socio.predagògiques intengrants del sistema educatiu del centre.

Primerament, pel que fa a donar la iniciativa a l’alumnat, observem que a l’escola de Barbiana el mestre deixa als seus alumnes investigar sobre allò que volen aprendre, mentres que en Palmer Green l’elecció dels materials i el temari la duu a terme el professor i l’equip directiu.

Quant a la participació de l’alumnat en la gestió del centre, s’ha d’esmentar que l’escola de Barbiana estava gestionada tant per alumnes com per Lorenzo Milani, al contrari que en l’escola anglesa, on els alumnes estaven totalment desvinculats de la gestió i organització d’aquesta.

Parlant de l’interés per l’experimentació en el centre, trobem que l’escola del Pare Milani aconsegueix que els alumnes s’interesen  per investigar sobre allò que els agrade i els interese. A Palmer Green, però, això no es promou, i els alumnes no experimenten lliurement.

Sobre la integració del treball intel·lectual i manual, hem de dir que ambdues escoles introdueixen activitats per a  treballar l’intel·lecte i el treball manual, però cadascuna a la seua manera.

Tant a Barbiana com a Palmer Green es desenvolupen activitats per a que els alumnes entren en contacte amb el seu entorn, amb la societat que els envolta. Observem que en l’escola italiana el professor convida a diferents persones, com advocats o mecànics, per a que els alumnes interactuen amb altres persones, mentres que en Palmer Green únicament són els professors elsque s’encarreguen de que els alumnes se socialitzen i es formen com a persones madures.

En l’escola de Barbiana hi ha més interés per una educació que fomenta la formació de persones amb la finalitat de millorar la societat en el futur. El professor Milani es preocupava per donar als seus alumnes una educació capaç de fer que en un futur digan ciutadans amb idees i criteri propi, a diferència de l’escola de Palmer Green, que se centrava en els alumnes amb un perfil concret.  Observem que aquesta escola donà als alumnes un prestigi social, com una marca de identitat superior que els de Milani.

En ambdúes escoles es promou el respecte cap els alumnes. Això si, de forma diferent.

A l’escola de Barbiana s’educava d’una manera més ètica que a Palmer Green, ja que Milana feia que els seus alumnes reaccionaren i respectaren als seus companys d’una forma crítica. A Palmer Green, a diferència, era o blanc o negre, era el que el professor deia.

El sistema educatiu, efectivament, facilita més una metodologia elaborada que una altra de caràcter inespecífic, com podem veure a l’escola de Palmer Green, la qual utilitza una metodologia més regulada, controlada i elaborada que en Barbiana, on observem que les classes i les unitats donades són més oberts a les circumstàncies diàries. És per això que aquesta última està més criticada.

 

Palmer Green

Aquesta és una escola anglesa.

Palmer Green és una escola caracteritzada per fer una selección d’alumnat i també per tindre un nivell alt.

Quan parlem dels seus alumnes utilitzan el termini de producte.

A més els pares que apreixen en aquest documental opinen que la educación de la zona en la que viuen es mitjor privatitzada, i es per això que fan tot el possible per a que els seus fills anen a aquest tipus d’escola. Diuen que l’escola privada té tot el que ells busquen.

Palmer Green és una escola diferente, i es que fa que els seus futurs alumnes façan   una prova inicial i una entrevista, per a després fer una selecció entre aquests i no “fallar” en l’elecció. Son molt exigents i això fa que els pares façan tot el possible per a prepara als seus fills.

Amb això podem veure com efectivament el sistema actual fa discriminacions, hi ha ganadors i perdedor, i els pares d’aquest fills ho saben però pensen que si els seus fills van a l’escola pública estan perduts.

Finalment mencionem la idea de que els professors d’aquesta escola pensan que un alumne és millor o pitjor segon la seua Intel.ligencia.